Raimon Quintana Miro

Les Reunions dels Dimarts Raimon Quintana Miro

Un grup de vuit dones, recentment jubilades es reuneixen cada dimarts per participar en uns dels quatre tallers que elles mateixes organitzaven: de cuina, de viatges, de filosofia oriental i de escriptora creativa, aquest a càrrec de la Lluïsa, la narradora. Dos contes sobre l'imaginari Regne de Skopèlia que apareixen sense saber-ne l'autoria, marquen, en to de metàfora, el que esdevindrà. Partint d'aquests dos elements, les reunions dels dimarts i els contes sobre Skopèlia, prenent el format de novel-la negra no violenta es construeix una trama argumental per abordar dos temes: les il-lusions truncades per la por a prendre riscos, i l'abisme entre el que semblem i el que som en realitat. La Lluïsa, a banda de la investigació policial, intenta esbrinar el que ha passat i comença a trobar que cap de les vuit dones amb les que es trobaven cada dimarts era tan senzilla com semblava. La trama policíaca és una excusa per a explicar com quan s'arriba a l'edat del gran canvi que suposa la jubilació, és inevitable mirar enrere per veure, amb melangia, il-lusió o tristor, el que ha estat la pròpia vida i la dels altres i, tanmateix, la visió de la ciutat, en aquest cas Barcelona, que ja quasi no es reconeix com a pròpia, ja que, per qualsevol, la seva ciutat sempre serà la de la seva joventut. Els personatges, bàsicament les vuit dones, no son ni herois ni antiherois: són les persones normals que ens envolten, les nostres veïnes, les companyes de feina o, perquè no, familiars propers o, tanmateix, la persona que veiem al mirall cada matí. Tothom amb una vida en aparença normal, però amb molts matisos o racons desconeguts pels altres.