Laura Ferre Gimenez

Vivint Sense Por Laura Ferre Gimenez

Aquest llibre és una mena de diari on he abocat els meus pensaments, sentiments, emocions i inquietuds que he tingut des que em van dir que tenia un càncer de mama. És per això que, he pogut reflectir comentaris o situacions quotidianes amb els meus fills, els professionals de la salut, la família, les amistats o amb persones desconegudes. Comentaris que van des de "però si això no és res" fins a fer-te sentir que ets com una mena de morta amb potes o el gran comentari de "l'actitud és el que compte". La principal inquietud que he tingut ha estat la de curar-me, saber per què tinc un càncer i què puc fer per no tornar-lo a tenir. Per curar-me, he seguit el tractament que m'han donat a l'hospital (quimioteràpia - cirurgia - radioteràpia) i també he buscat altres remeis per potenciar els efectes beneficiosos i evitar els temuts efectes secundaris (nàusees, insomni, dolors...). Són a base d'herbes, exercici, alimentació, relaxació i un (petit) llarg etcètera més. T'explico pas a pas què he fet, com m'ha aparegut cada efecte i com i quan m'han desaparegut. Aquests tractaments els he trobat fora del sistema sanitari i no estan exempts de crítiques, contradiccions i de manca d'evidència científica (encara que els malalts sí que tinguem l'evidència). He reflectit com m'afecten, com a malalta, les picabaralles entre la branca sanitària de l'administració i els que estan fora del circuit. En aquesta cerca de respostes, he acabat trobant explicacions a la cultura, a la societat i a la mateixa persona que emmalalteix (la genètica, l'alimentació, l'estrès, el consum de tòxics... i també a la gestió de les emocions), cosa que m'ha dut a preguntar-me molt sovint: què estem fent?La meva història amb el càncer de mama (sense jo saber-ho) comença molt abans de saber el diagnòstic. Hi havia molts factors que m'estaven afectant dia rere a dia la salut i que van acabar portant-me cap a un càncer. Són coses que he anat millorant i que he hagut de canviar, perquè vull Viure Sense Por. Amb tot, el meu desig és que et sigui útil i que t'ajudi a superar la malaltia, a entendre-la o entendre els canvis que estan succeint a la teva vida. O, si més no, que et serveixi per saber que hi ha una altra persona que ha passat i que ha patit el mateix. No estàs sola.